Art rupestre:
L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric. Aquest és un terme emprat en arqueologia, i s'han localitzat mostres d'art rupestre arreu del món. L'art rupestre pot haver estat produït en diversos contextos, per bé que la majoria s'ha interpretat com el fruit d'un ritual. El màxim representant de l'art rupestre són les pintures rupestres, però també hi ha els petròglifs (excavats a la superfície de la roca) i les figures antropomorfes excavades a terra.
Art de l'antic Egipte:
L'art de l'antic Egipte és el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l'Egipte antic. Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC.
Les obres artístiques seguien estrictes cànons, cosa que permeté que durant més de tres mil anys l'art egipci patís escasses variacions. Amb aquestes convencions es pretenia transmetre la idea d'atemporalitat en la civilització egípcia.
Art grec:
L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de lamimesi aristotèlica.
La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
Art romànic:
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirades en els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per tota la península Ibèrica.
En un principi, l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada.
S'utilitzaven murals.
Art gòtic:
L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant a Europa entre el segle XII i el segle XV que es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.
El gòtic es va diferenciar de l'art romànic en que buscava crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguatge visual volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l'elegància, el luxe i les línies estilitzades.
S'utilitzaven vidrieres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario